Ara que em sento començant el nou camí de solitud, buscava aquest temps verbal… aquest que utilitzen els anglesos amb el que en diuen near future (el “going to”), o els francesos amb el seu proche avenir, conjugant el verb aller abans de l’infinitiu que n’indica l’acció.
Suposo que per nosaltres seria el “vaig a…”.
… Proche avenir… definitivament sempre m’agradarà més el francès.
Visualitzant el futur que busquem…
retrobant les estones que enyorem.
M’agradarà recordar aquest dia com el començar de tot això que hem estat contenint.
Tots els somnis comencen aquesta nit.
la nit era fonda
suraves nina, princesa
tu, música, llum.
Temblorosas nieblas
peinan tu pelo
como cuando paseas desnuda
por mis desnudos sueños.
Te alejas y te acercas
embrujada de olas
y me llamas con besos
hogueras sin tiempo.
Sólo soy música
que acaricia tu arena
a veces sólo silencio
desbordado deseo.
Te quiero.
Després de tu
descobreixo el silenci
No el teu silenci
perque la teva música
és arreu
Però sí el silenci
de les coses
I el meu
en pensar-te
Paraules
que suren enamorades
Després de tu
en descobrir el silenci
♥
