Sabem on és, … provocador, … fa pensar que tot és possible.
Mirar-lo és esdevenir infinits una estona. Com un lent passar del desig per la llum. Mirar-lo és una manera d’esborrar els límits i sentir com brollen els somnis del no-res, entre transparències.
Davant la llar de foc
hem vibrat
tu i jo
com flames
incendiant la nit
el teu món és llum
el teu cos és de llum
el teu bes és ple de llum
la teva rialla és plena de llum
la teva mirada és de llum
la teva natura és llum
i jo et miro
vida,
seguint-te
amb les ombres meves
il·luminat
per les ombres teves
Quan estàs aquí amb mi,
aquesta habitació no té parets
sinó arbres, arbres infinits,…
Sentir
pels ulls
i entre calmes
mirar
més enllà:
rera l’aigua
dins la llum.
Perquè el que passa no passarà mai,
i perquè el que ha passat
constantment torna a passar,
som com érem, tot
ha canviat en nosaltres, si parlem
del món
només és per deixar el món
sense expressar. Hivern avançat: les pomes grogues encara
sense caure
als arbres pelats, petjades
de cérvols invisibles
a les primeres neus, i després la neu
que no para. No ens penedim
de res. Com si poguéssim estar-nos
en aquesta llum. Com si poguéssim estar-nos en el silenci
d’aquest moment únic
de llum.
Torna sovint i pren-me,
sensació estimada, torna i pren-me
quan del cos la memòria es desperta
i un vell desig novament passa per la sang;
quan recorden els llavis i la pell
i les mans senten com si tornessin a tocar.
Torna sovint i pren-me, en ser de nit,
quan recorden els llavis i la pell…
Guten Abend, gut Nacht, mit Rosen bedacht,
Mit Näglein besteckt, schlupf unter die Deck!’
Morgen früh, wenn Gott will, wirst du wieder geweckt
Morgen früh, wenn Gott will, wirst du wieder geweckt
Guten Abend, gut Nacht, von Englein bewacht
Die zeigen im Traum, dir Christkindleins Baum
Schlaf nun selig und süß, schau im Traum’s Paradies
Schlaf nun selig und süß, schau im Traum’s Paradies
(… Felicitats!)
Em sento dolç, tot i que podria sentir-me de moltes altres maneres. Crec que tot jo sóc dolçor des que sé que hi ets. En podem dir tendresa també, si vols. O una nova manera especial de mirar les coses. M’has encomanat la mirada amb les teves llums. També de nit, quan tot és lluny i alhora proper.
De llum són les músiques ara que et penso i algú esgarrapa una guitarra portant-me l’olor del mar. No hi ets però et presenteixo en forma de somriure. I et cerco. I et somric en la distància…
