A hores d’ara
resta tant per descobrir, dir, per sentir, …
mig hivern, … la primavera! les nits d’estiu…
vull endolcir amb tu les cantonades feréstegues de Manhattan, i veure com passa lentament el temps per París,
córrer per la platja, …
amagar-nos sota la neu…
nedar, amb la lluna, princesa. Umm.
Somriu.
Sentir
pels ulls
i entre calmes
mirar
més enllà:
rera l’aigua
dins la llum.
Volem parlar al teu somriure…
A tu, que passi el què passi
sempre portaràs la culpa
d’aquesta història meravellosa.
La història de dues ànimes,
que es veien sense mirar-se.
La història de dos somnis,
que en trobar-se es fan realitat.
La història de descobrir,
com de fràgils són les coses,
com de fàcil és canviar-les
havent trobat
una nova forma de mirar
les coses més petites,
sabent-les importants
… i les teves dunes, les que un dia anirem a pentinar.
Se’ns farà de nit, pentinant-les com un sol cos,
abraçats,
se’ns farà de dia, escoltant-nos com una sola veu,
fets una carícia.
I veient-nos mirar
imaginarem el teu somriure
convidant-nos a viure.
Per ella, que la sé de nit passejar pel desert, sota la lluna, i asseure’s en el silenci i mirar-nos d’allà estant. Perque somnia i viu. Perquè viu i somnia. I ens acompanya. Des d’un espai dolç, ple de somriures i complicitats.
relacionats (fotografies): Bairro Alto, Alfama
t’espero mig adormit
en la música
en la cadència
que m’empeny a mirar-te
des del silenci
d’aquesta llum de tardor
m’assec al carrer
xop de petons
i em gronxo
pel teu poema
dibuixo llunes plenes
a la finestra
…són tantes les paraules
que no et dic…
amb el teu sabor de tè
als llavis
et somnio adormida
a la meva falda
mig adormit
en la música
t’espero.
