el món, casa meva.

crying

I was all right for a while
I could smile for a while
but I saw you last night
You held my hand so tight
When you stopped to say hello
You wished me well
You couldn’t tell that
I’ve been crying over you,
Crying over you and you said “so long”
Left me standing all alone,
Alone and crying, crying, crying, crying
It’s hard to understand
but the touch of your hand can start me crying
I thought that i was over you
But it’s true, so true
I love you even more than i did before
But darling, what can i do?

somni

me quema el aire

Cercant el futur pròxim

 

 

Ara que em sento començant el nou camí de solitud, buscava aquest temps verbal… aquest que utilitzen els anglesos amb el que en diuen near future (el “going to”), o els francesos amb el seu proche avenir, conjugant el verb aller abans de l’infinitiu que n’indica l’acció.

Suposo que per nosaltres seria el “vaig a…”.

… Proche avenir… definitivament sempre m’agradarà més el francès.

Feliç aniversari

Penso en tots els aniversaris que podrem viure junts.

Ummmmm…. et menjaria a petons!

carta als reis mags

Estimats reis mags d’orient, en aquesta nit màgica us escriu el nen que encara sóc, amb la il·lusió de que tingueu en compte els desitjos que per vosaltres poso en aquest post:

Vull tenir sempre aprop la nina que estimo per poder-li dir bon dia
Vull aprendre a mirar les coses senzilles … i saber retratar-les
Vull navegar i sentir el vent a la cara

Vull somniar més
i també fer somniar més als que estimo

Vull encetar així aquest futur que desitjo tant…

Demà al matí em llevaré molt d’hora i com que aquest any m’he portat bé, us agrairé tota la vida que totes aquestes coses comencin a créixer en la realitat.

I esdevinguin.

Resta tant…

A hores d’ara
resta tant per descobrir, dir, per sentir, …

mig hivern, … la primavera! les nits d’estiu…

vull endolcir amb tu les cantonades feréstegues de Manhattan, i veure com passa lentament el temps per París,

córrer per la platja, …
amagar-nos sota la neu…

nedar, amb la lluna, princesa. Umm.

Somriu.

Sol de Mitjanit

Diuen que l’encant del Sol de Mitjanit està en la llum tan especial que es crea.

Veure aquesta llum… amb tu
i comprovar
si és tan especial com la llum dels moments que passem junts.

l’horitzó

Sabem on és, … provocador, … fa pensar que tot és possible.

Mirar-lo és esdevenir infinits una estona. Com un lent passar del desig per la llum. Mirar-lo és una manera d’esborrar els límits i sentir com brollen els somnis del no-res, entre transparències.