Narrativa
Postejat Poemes amb etiquetesAuster, Poemes el Desembre 8, 2007 per DreamtimePerquè el que passa no passarà mai,
i perquè el que ha passat
constantment torna a passar,
som com érem, tot
ha canviat en nosaltres, si parlem
del món
només és per deixar el món
sense expressar. Hivern avançat: les pomes grogues encara
sense caure
als arbres pelats, petjades
de cérvols invisibles
a les primeres neus, i després la neu
que no para. No ens penedim
de res. Com si poguéssim estar-nos
en aquesta llum. Com si poguéssim estar-nos en el silenci
d’aquest moment únic
de llum.