Navegar

Sentir
pels ulls

i entre calmes

mirar 
més enllà:

rera l’aigua
dins la llum.

Lluna plena

Esperant Creta

Per ella, que la sé de nit passejar pel desert, sota la lluna, i asseure’s en el silenci i mirar-nos d’allà estant. Perque somnia i viu. Perquè viu i somnia. I ens acompanya. Des d’un espai dolç, ple de somriures i complicitats.

Lisboa

relacionats (fotografies): Bairro Alto, Alfama

París

A l’altra banda d’aquestes escales hi una ciutat que llambreja en la nit. M’agradaria sentir les nostres passes sota els fanals i el fred dels carrerons omplir-me les butxaques.

Saps? En el vent d’aquest turó es fonen totes les paraules.

relacionat: París, un recorregut diferent

Una cabana colgada de neu

Avui és un dels dies més freds d’aquesta tardor.

La llar de foc m’escalfa els peus mentre t’escric i penso que tenim pendent adormir-nos sota la neu, en un lloc remot on no hi arribi el brogit de la ciutat.

M’imagino com seria estar amb tu en aquest lloc. Hi ha tants contrastos entre tu i el fred que ja ni sento la neu relliscant entre les branques. Només les teves mans a les espatlles i als ulls del mirall glaçat, el teu somriure.