Navegar

Sentir
pels ulls

i entre calmes

mirar 
més enllà:

rera l’aigua
dins la llum.

dolç

Em sento dolç, tot i que podria sentir-me de moltes altres maneres. Crec que tot jo sóc dolçor des que sé que hi ets. En podem dir tendresa també, si vols. O una nova manera especial de mirar les coses. M’has encomanat la mirada amb les teves llums. També de nit, quan tot és lluny i alhora proper.

De llum són les músiques ara que et penso i algú esgarrapa una guitarra portant-me l’olor del mar. No hi ets però et presenteixo en forma de somriure. I et cerco. I et somric en la distància…

Tè de mitjanit

És mitjanit i prenem tè blanc

Et dibuixaré l’instant: tan lent com el tè que assaborim lentament. 

Tot és silenci quan des d’aquest silenci et parlo. I fins les paraules es precipiten, entre glops, amarades de tu.  En el més aspre del sabor em sonrius. I jo et sento somriure en la fosca perquè estàs esquitxada de llum.  

Demà el prendrem vermell. I enfosquirem en la màgia del recomençar.

Fly me to the moon

Escoltoaquesta música mentre t’espero, com si sempre ens haguéssim estat esperant… Potser sí. Diu en Franky agafa’m la mà, bessa’m, … en unes altres paraules, sigues de veritat.

Sovint penso que no pot ser que siguis de veritat. Ara m’agradaria tocar-te. No sé què fas ara. Però ara m’agradaria saltar de nota en nota fins arribar als teus llavis.

Llegia un text de la Julia Prilutzky…

«Cómo decir de pronto: tómame entre las manos, no me dejes caer. Te necesito: acepta este milagro, tenemos que aprender a no asombrarnos de habernos encontrado, de que la vida pueda estar de pronto en el silencio o la mirada. Tenemos que aprender a ser felices, a no extrañarnos de tener algo nuestro. Tenemos que aprender a no temernos y a no asustarnos y a estar seguros. Y a no causarnos daño».

Mentre llegia pensava en com explicar-te això demà només mirant-te. Sí, ja ho sé que no ho volies així. Jo tampoc volia, fins i tot m’hauria agradat voler no voler-te. Però ara et vull. I et voldré, si vols, cada dia una mica més.